Tuaregs a La Palleta

Tot just a la dreta de l’encantadora Tomàquets d’Amagatotis s’enfila la Tuaregs, rèplica descafeïnada de la primera; quatre tirades molt similars a la Tomàquets que comparteixen l’extraordinària roca de la Palleta però amb un abús d’expansions que li resta l’encant que conserva intacte la seva veïna.

Oblidem l’exposició, descuidem el compromís i dediquem-nos a gaudir d’aquest fabulós rocam on només ens haurem de preocupar de portar prou cintes al boudrier per poder xapar el següent parabolt, que mai serà massa lluny.

Aproximació:

Deixem el vehicle a la Vinya Nova  i prenem la pista que porta cap a Collbató. Passats un parell de revolts veurem una tanca metàl·lica a mà dreta i al cap de poc una porta d’obra. Tot just davant de la porta surt una nova pista a mà esquerra direcció als Pollegons. Seguirem la pista fins arribar a un torrent. Prenem el torrent  que puja amunt fins que i s’endinsa a la canal que formen la Palleta i el Pollegó est. Al cap d’una estona trobarem unes cordes fixes que ens permeten arribar a la base de la paret. Caminem per la base i passem per sota una placa commemorativa (via Pere Segura). Continuem cap a la dreta, passem la Tomàquets i tot just a la dreta comença la Tuaregs. 45 minuts aproximadament.

L1(6a)

Les dues primeres tirades són de característiques molt similars, verticals, roca exquisida i ben cosidetes per no patir ni mica ni gens. El pas clau d’aquest primer llarg el trobem tot just a l’inici, una curta secció de 6a amb un emplaçament del segon parabolt del tot desafortunat, la roca et duu naturalment cap a l’esquerra i el parabolt està a la dreta (és el que té equipar des dels estreps?). Un cop superat aquest pas un xic més complexe la resta del llarg continua mantingut en V amb algun pas puntual una mica més picantó. 35 metres, 13 parabolts i un pont de roca.

L2(V+)

La segona tirada és fins i tot més bonica que la primera, mantinguda en V, vertical i amb roca de la bona de la Palleta: còdols cantelluts, cigronets, forats de totes mides… També continua la tònica del “chapa y sigue” diluint definitivament qualsevol vestigi d’exposició. 40 metres, 12 parabolts.

L3(IV+)

La tirada s’inicia vertical en tendència a la dreta per de seguida perdre verticalitat i marxar descaradament cap a l’esquerra, tornant-se a redreçar lleugerament i ara sí, amb les assegurances més distanciades. Superat aquest curt tram vertical arribem per terreny amable a tercera reunió, tot just a la dreta de la reunió de la Tomàquets. 35 metres, 3 parabolts, un clau i un pont de roca.

L4(6a+)

El llarg s’inicia superant un desplom amb presa evident on l’envergadura ajuda bastant. Són dos passos gens obligats (es poden superar en A0). Un cop guanyat aquest tram encara ens restaran uns pocs metres de V amb roca genial abans que la paret es vagi rendint fins arribar al cim de la roca. 20 metres, 3 parabolts.

Descens:

Rapelant per la mateixa via. Amb cordes de 60 un ràpel fins la segona reunió i un altre fins al terra.

El que més m’ha agradat:

• Divertida, amb els dos primers llargs mantinguts.
• Roca genial.
• La més fàcil de la Palleta.

El que no m’ha agradat tant:

• Sobre-equipada als dos primers llargs, posant-li aigua al vi… Una llàstima perquè amb una mica menys de ferro quedaria una línia igualment segura i amb una mica més de caràcter.